Rutes > Ruta de l’Estany d'Ivars i Vila-Sana (El Pla d'Urgell)
Ruta de l’Estany d'Ivars i Vila-Sana
El Pla d'Urgell és una comarca d'economia agrícola i ramadera situada al bell mig de la plana central. Amb una pluviometria escassa i forta insolació estiuenca, va ser una terra de característiques estepàries fins que, ben entrat el segle XIX, la construcció del canal d'Urgell i l'arribada de l'aigua van permetre la introducció massiva de conreus de regadiu i la reproducció d'espècies vegetals de ribera. Plàtans, verns, pollancres, freixes, salzes i oms han trobat en aquesta terra les condicions ideals per créixer fins a mides notables: a la primavera, damunt la verdor dels camps, retallats contra el cel en llargues files, ressegueixen fidelment els camins de l'aigua o fan ombra sobre els camins. Fora dels moments més calorosos de l'any, la suavitat del relleu, el paisatge i la presència de tantes petites poblacions fan del Pla d'Urgell un lloc idoni per a la pràctica de la bicicleta familiar. Una gastronomia original i saborosa basada en els productes de l'horta, els cereals, la caça, els embutits, les escudelles i les olles barrejades, és el complement ideal per al gaudi de les visites.
La ruta comença a la petita població de Vila-sana, on s'arriba des d'una desviació de l'autovia A-2 situada entre Mollerussa, a l'oest, i Bellpuig, a l'est. Un cop al poble, cal cercar el carrer de Castellnou i seguir-lo en direcció a llevant. El carrer desemboca en una pista on es troba el primer plafó de senyalització de la ruta que es dirigeix a Castellnou de Seana, en línia recta i en direcció sud-est. Al km 3,40 s'arriba a Castellnou de Seana. Es pot fer un tomb pel poble i visitar la bonica església parroquial de Sant Joan, del segle XVII, d'estil renaixentista tardà amb una elegant porta amb escalinata i un campanar notable d'escola comarcana. És també notable la façana de cal Rafel, abans cal Blassó, d'estil gòtic, situada al carrer Major. L'itinerari gira a l'esquerra descrivint un angle recte cap al nord-est, seguint els senyals. Una mica més enllà, al km 4,10, es deixa un trencall a l'esquerra i se segueix recte. Més endavant es creua la carretera LV-3344 (km 6,20) i s'arriba a Barbens (km 8,60). En aquesta població val la pena de fer-hi una parada per veure-hi alguns edificis i elements d'interès, com els vestigis del castell templer en l'actual casa consistorial, la magnífica creu de terme gòtica originària del Bullidor, situada al bell mig de la plaça de l'Església, davant de l'Ajuntament, o la casa dels Veciana, amb les seves torres i el cimbori característic. Acabada la visita, se surt del poble per la banda de ponent, passant pel costat del poliesportiu. Al km 10,57, havent creuat el rec del Bullidor i en el punt anomenat la Creueta, se surt a una altra pìsta que se seguirà cap a l'esquerra en angle recte. L'itinerari es dirigeix, ara, cap al nord-oest, passa pel mig del caseriu del Bullidor, nom degut a una impetuosa deu d'aigua que neix a flor de terra, i continua fins a Montalé, un vell caseriu amb una masia documentada ja al segle XII, on s'arriba al km 12,25.
Es fa un gir cap al sud-oest en direcció a Ivars d'Urgell, on s'entra, aprofitant la carretera LV-3344, al km 14,80. A Ivars es poden visitar els carrers centrals del voltant de l'església i l'ermita de la Mare de Déu d'Horta, un indret amb aigua i ombra espessa, ideal per fer-hi un mos i descansar. Cal sortir de la població per la banda de ponent seguint els indicadors que condueixen a l'indret que havia ocupat l'estany d'Ivars, actualment dessecat. Durant uns quilòmetres, sempre en direcció oest, es va seguint la vora del que va ser la superfície d'aigua estancada més gran de la Catalunya interior, l'estany d'Ivars (ivars és un topònim d'origen basc que significa estany). La cubeta, o coma lacustre, queda patent des de diversos punts, especialment cap al km 18,30, on val la pena d'aturar-se per observar-la. L'estany va ser dessecat a mitjan segle XX per tal d'aprofitar-ne les terres. Però, el que per una banda va suposar un guany, per l'altra va ser una pèrdua, en paisatge i en biodiversitat a causa de les dificultats de supervivència d'espècies que tenien en aquell hàbitat un dels escassos llocs de reproducció a Catalunya. No ha de semblar paradoxal, doncs, que hi hagi un projecte de recuperació parcial de l'estany que ha de ser iniciat pròximament. Es continua la ruta. Al km 21,25, poc després d'haver creuat el canal Auxiliar d'Urgell, es desemboca a una pista que se segueix cap a l'esquerra enfilant el tram final del recorregut que duu a Vila-sana al cap de 24,3 km d'haver-ne sortit.
Fi del recorregut.
La ruta comença a la petita població de Vila-sana, on s'arriba des d'una desviació de l'autovia A-2 situada entre Mollerussa, a l'oest, i Bellpuig, a l'est. Un cop al poble, cal cercar el carrer de Castellnou i seguir-lo en direcció a llevant. El carrer desemboca en una pista on es troba el primer plafó de senyalització de la ruta que es dirigeix a Castellnou de Seana, en línia recta i en direcció sud-est. Al km 3,40 s'arriba a Castellnou de Seana. Es pot fer un tomb pel poble i visitar la bonica església parroquial de Sant Joan, del segle XVII, d'estil renaixentista tardà amb una elegant porta amb escalinata i un campanar notable d'escola comarcana. És també notable la façana de cal Rafel, abans cal Blassó, d'estil gòtic, situada al carrer Major. L'itinerari gira a l'esquerra descrivint un angle recte cap al nord-est, seguint els senyals. Una mica més enllà, al km 4,10, es deixa un trencall a l'esquerra i se segueix recte. Més endavant es creua la carretera LV-3344 (km 6,20) i s'arriba a Barbens (km 8,60). En aquesta població val la pena de fer-hi una parada per veure-hi alguns edificis i elements d'interès, com els vestigis del castell templer en l'actual casa consistorial, la magnífica creu de terme gòtica originària del Bullidor, situada al bell mig de la plaça de l'Església, davant de l'Ajuntament, o la casa dels Veciana, amb les seves torres i el cimbori característic. Acabada la visita, se surt del poble per la banda de ponent, passant pel costat del poliesportiu. Al km 10,57, havent creuat el rec del Bullidor i en el punt anomenat la Creueta, se surt a una altra pìsta que se seguirà cap a l'esquerra en angle recte. L'itinerari es dirigeix, ara, cap al nord-oest, passa pel mig del caseriu del Bullidor, nom degut a una impetuosa deu d'aigua que neix a flor de terra, i continua fins a Montalé, un vell caseriu amb una masia documentada ja al segle XII, on s'arriba al km 12,25.
Es fa un gir cap al sud-oest en direcció a Ivars d'Urgell, on s'entra, aprofitant la carretera LV-3344, al km 14,80. A Ivars es poden visitar els carrers centrals del voltant de l'església i l'ermita de la Mare de Déu d'Horta, un indret amb aigua i ombra espessa, ideal per fer-hi un mos i descansar. Cal sortir de la població per la banda de ponent seguint els indicadors que condueixen a l'indret que havia ocupat l'estany d'Ivars, actualment dessecat. Durant uns quilòmetres, sempre en direcció oest, es va seguint la vora del que va ser la superfície d'aigua estancada més gran de la Catalunya interior, l'estany d'Ivars (ivars és un topònim d'origen basc que significa estany). La cubeta, o coma lacustre, queda patent des de diversos punts, especialment cap al km 18,30, on val la pena d'aturar-se per observar-la. L'estany va ser dessecat a mitjan segle XX per tal d'aprofitar-ne les terres. Però, el que per una banda va suposar un guany, per l'altra va ser una pèrdua, en paisatge i en biodiversitat a causa de les dificultats de supervivència d'espècies que tenien en aquell hàbitat un dels escassos llocs de reproducció a Catalunya. No ha de semblar paradoxal, doncs, que hi hagi un projecte de recuperació parcial de l'estany que ha de ser iniciat pròximament. Es continua la ruta. Al km 21,25, poc després d'haver creuat el canal Auxiliar d'Urgell, es desemboca a una pista que se segueix cap a l'esquerra enfilant el tram final del recorregut que duu a Vila-sana al cap de 24,3 km d'haver-ne sortit.
Fi del recorregut.
