Castell de Montclar - Lleida - Urgell - Montclar

El majestuós Castell de Montclar presideix el poble amb el mateix nom dins la comarca de l'Urgell.

El Castell edificat sobre les restes d'una antiga torre romana, mostra una elegant arquitectura del renaixement català, datat en els segles XVI i XVII, restaurat recentment.

L'encant principal del Castell (de bella planta quadrada) es troba en l'amplitud de les seves estades, la gran escala que puja fins la planta noble, sense oblidar la gran cura del seu aspecte i arquitectura exterior. Visitant el castell ens trobarem amb: el saló de música, la biblioteca, el menjador, l'habitació dels senyors, el celler, la presó... i un sens fi de detalls que ens cridaran poderosament l'atenció.

El Castell de Montclar és de les poques fortaleses habitades avui en dia que permet celebrar noces, banquets i celebracions en les seves dependències. Montclar “Forest clar” indica la privilegiada posició per a gaudir de les vistes sobre l'Urgell i la Noguera.

Castell de Florejacs - Lleida - Segarra - Florejacs

El bell conjunt medieval integrat per l'edifici del Castell i les cases que segueixen el traçat de l'antiga muralla del poble de Florejacs, ens condueixen a un bany de pau entre els bells camps que els envolten.

El Castell de Florejacs conserva l'antiga torre quadrada de vigilància juntament amb la resta de la fortificació, situada en una zona dominant, des d'on es té una visió fascinant de les terres, els pobles. Les portes d'entrada ens revelen part de la bellesa que podrem observar en l'interior del recinte i el seu bon estat de conservació: la sala del cardenal, l'habitació Sanllehi, juntament amb totes les pertinences deixades en herència-, el saló llarg, la sala d'armes i no podia faltar el celler, la presó, el passadís secret...

Castell de Montsonís - Lleida - La Noguera - Montsonís

El magnífic conjunt format pel castell i el grup de cases de pedra que l'envolten, conserva tota l'esplendor i elegància de temps passats i ens transporta a segles endarrera.

El Castell de Montsonís és una magnífica fortalesa integrada en la part alta del petit i tranquil poble de Montsonís, envoltat de terres fèrtils i d'unes meravelloses vistes.

Hem de destacar del conjunt, la superba torre d'homenatge, el preciós finestral d'estil gòtic a la façana principal, les seves àmplies dependències senyorials: sala dels avantpassats, menjador, habitació dels Senyors, ... i els seus ben guardats secrets: habitació sense porta, presó, cellers, passadís, ...

El Castell de Montsonís a més de ser pioner en obrir les seves portes al públic, és la Seu de la Fundació “Castells Culturals de Catalunya”, entitat que promou activitats en aquestes antigues fortaleses amb la finalitat de salvaguardar aquest important patrimoni arquitectònic que formen els castells catalans.

Castell de Vicfred - Lleida - Segarra - Vicfred

Altanera fortalesa defensiva més tard transformada en distingida i bella residència senyorial, sentinella del pla que l'envolta.

El Castell de Vicfred envoltat per les residències construïdes en l'antiga muralla, forma un mirador privilegiat en els dies que domina el sol. Igual de cautivador resulta el seu interior, en el qual hi ha petjades de tots aquells que el van habitar.

S'accentua en el complex: el dormitori principal, la sala de música, les cuines, el menjador, l'oratori, la presó i la masmorra.

Castell d'Arbeca - Lleida - Les Garrigues - Arbeca

El castell - que té el seu origen en una fortalesa àrab conquerida vers la meitat del segle XII - fou construït per ordre del duc de Cardona Joan Ramon Folch IV i estava guarnit i proveït d'una riquesa incalculable, va ser la mansió senyorial de la més poderosa casa dels segles XV i XVI del Principat, els Cardona, que hi van residir per espai de 200 anys fins a la Guerra dels Segadors, a partir de la qual es va començar la destrucció irremissible del castell.

Successivament, la senyoria de la vila va passar a mans dels Cornells d'Aragó i els comtes del Pallars, retornant a la casa de Cardona l'any 1388, quan el comte Hug compra a Jaume Roger de Pallars la vila d'Arbeca i els seus agregats per valor de 50.000 florins d'or. Amb la senyoria dels Cardona ve l'esplendor del castell i de la vila.

Durant aquest temps la vila d'Arbeca era residència habitual dels ducs, i pel seu castell van passar figures històriques tan destacades com el rei Joan I el Caçador, Felip el Formós i el rei Felip II.

Actualment es propietat de l'Ajuntament d'Arbeca, el qual està treballant en la dinamització socio-econòmica del municipi mitjançant les visites guiades i les activitats culturals al mateix.

Castell de Pallargues - Lleida - Segarra - Pallargues

Esplèndida construcció medieval aixecada a la part alta d'un petit turó, en un primer temps totalment aïllada i després abrigada per les cases que es van anar construint al seu voltant.

El Castell de Pallargues és de planta irregular, format per tres polígons de dimensions diferents en els quals trobem repartides les seves diverses estades.

Destaca de l'edifici, el magnífic arc gòtic de 13 m. d'altura, les seves àmplies sales amb grans finestrals, com la sala noble i tota la resta de càlides estades: l'antic dormitori, la capella, el celler...

El Castell de Pallargues va guanyar el Premi “Catalunya Nostra” que atorga la Fundació “Castells Culturals de Catalunya”, pel seu gran esforç en la rehabilitació, ús cultural i conservació de la fortalesa.

Castell de Bellpuig - Lleida - Urgell - Bellpuig

La Baronia de Bellpuig es configura al 1139, quan Berenguer Arnau concreta la seva jurisdicció com a titular d'una baronia que havia de comprendre els llocs de Bellpuig, Sant Martí de Maldà, Vilanova de Bellpuig, Seana, Castellnou de Seana, Golmés i les quadres de Montperler i els Eixaders.

Els Anglesola, barons de Bellpuig,  van ser molt importants en la contrada i en la conquesta definitiva de la Catalunya Nova. El 1386, al morir Ramon d'Anglesola sense descendència, va heretar la baronia la seva germana Beatriu, mare d'Hug de Cardona-Anglesola, primer comte de Cardona i titular de la baronia. Un dels membres més destacats d'aquest llinatge va ser Ramon Folc (III) de Cardona-Anglesola i Requesens, nascut el 1467 a Bellpuig, que a més de governar els seus territoris, va ser un important militar en diverses campanyes per tot Europa. Va morir a Itàlia, i la seva viuda va encarregar fer un mausoleu de marbre, d'estil renaixentista, que va ser traslladat a Bellpuig, i que podreu visitar dins l’església de Sant Nicolau.

Del castell s’hi troba els murs perimetrals en forma atalusada que conserven en bon estat en el seu interior les dependències de tota la planta baixa, l’important gruix i les proporcions dels mateixos, donen idea de la impressionant fortalesa que va ésser en el seu dia el castell de Bellpuig. En la explanada superior que correspondria a la primera planta, s’hi varen construir les escoles. És important posar-se en contacte amb l’ajuntament abans d’anar-hi a fi que faciliti la visita a l’interior d’aquestes parets on  sorprenen la gran sala habilitada amb butaques i un petit escenari, i les altres sales fetes amb volta de pedra.

Castell de Ciutadilla - Lleida - Urgell - Ciutadilla

Les primeres notícies sobre el castell són del segle XI. La construcció de l’alta torre de l'homenatge, l'element més remarcable de la grandiosa construcció, que cal situar-la, almenys en la part alta, als segle XVI quan els Guimerà, transformen el castell en magnífic palau renaixentista sense renunciar, però, a mantenir el caràcter de fortalesa.

Si es consulta la història, es troba els Guimerà des de la reconquesta i fins ben entrat el segle XVII, en quasi totes les comtesses bèl•liques del país. A Ciutadilla, quan sols es parla de les muralles del castell en un document de l’any 1029,  es nomena en Guerau de Guimerà com a senyor Jurisdiccional, resseguint el fil dels senyors del lloc desprès hi trobareu diferents Gisperts de Guimerà, entre ells el Gispert que al segle XVI converteix l’antiga fortalesa militar en magnífic palau  renaixentista aixecant la gallarda torre de l’homenatge.

En arribar al 1702, Josep Meca, en virtut del seu matrimoni amb Isabel de Cardona, Rocaverti i Guimerà obté, el títol de Marquès de Ciutadilla, passant el marquesat al 1824, als Sentmenat, en la persona de Francesc de Paula Sentmenat i Clariana.

Avui el Marqués de Ciutadilla és Joaquim Sagnier de Sentmenat, que ha cedit l’herència dels seus avantpassats a un Patronat format per l’Ajuntament, el Consell Comarcal de l’Urgell, diferents administracions i entitats com la Fundació Castells Culturals de Catalunya i els Amics del Castell. Aquest Patronat del que també hi forma part el propi Marqués, s’ocupa de la rehabilitació del conjunt. 

Castell de l’Albi - Lleida - Garrigues - L’Albi

Fa uns 2.000 anys el castell era un "oppidum" o fortalesa dels romans que els servia per vigilar la Via Augusta, va ser després de la Reconquesta i a partir de 1178 que es convertí en castell. Es va construir en estil romànic i després gòtic, tal com es pot veure quan es visita les restes del celler i de la presó. A partir de l'any 1336 es va engrandir i es va convertir en un dels edificis més sumptuosos de Catalunya, va ser la reforma feta al final del segle XVI la que el transformà en un palau del més pur estil renaixentista.
El castell era propietat dels barons que tenien les terres del terme de l'Albi. Els barons de l'Albi, però, no vivien sempre al castell, ja que tenien casa a Barcelona, després de l’incendi del castell traslladaren la seva residència senyorial al Castell de Montsonís a la Noguera.
Els primers barons o senyors de l'Albi van ser Guillem de Timor i la seua esposa. Des d'aleshores, a l'Albi sempre hi ha hagut baró o baronessa. Els Barons d’Albi van destacar sempre en la història de les nostres terres catalanes, com militars, eclesiàstics i escriptors. Dos barons han estat virreis a l’illa de Sardenya (s.XV) i a la de Mallorca (s.XVII), tres han mort en batalles: Rubinat (1461), Gaeta (1503), i Solsona (1655). Durant les guerres Catalanes, els Senyors del castell van recolzar les pretencions reials del Compte Jaume d’Urgell, del Princep de Viana, de l’Arxiduc d’Àustria (Carles III) i de Carles VII.  L'actual 32è baró de l'Albi, Carles de Montoliu, lidera el moviment per la recuperació dels Castells Catalans i la seva història des de la presidència de la Fundació Castells Culturals de Catalunya. En el cas de l’Albi, cedit fa molts anys a l’Ajuntament, s’ha aconseguit una inversió d’un milió d’euros a través del Ministeri de Foment que se’ns dubte tornarà al castell part del seu esplendor perdut.